Bon Nadal!

Dialectes del català. Característiques

Dialectes i música_

• Activitat:
  

1. Mentre mireu cada vídeo, feu una llista al quadern amb els trets fonètics que us criden l'atenció.
2. Després d'haver-los vists tots, expliqueu al quadern el tema i l'argument de cada cançó.
3. Al bloc, afegiu un comentari pel que fa a la lletra i a la música.
4. Finalment, participeu en l'enquesta del bloc sobre preferències musicals.

Endavant!

Obrint Pas: la Flama
lletra




Antònia Font: Wa yeah
lletra web del grup



Lluís Llach: L'estaca
lletra Totes les lletres de la discografia




La Gossa Sorda: Camals mullats
lletra

Material exposició oral, 4t ESO

Consulteu aquestes pàgines per tal de fer les vostres exposicions:

• Renaixença i modernisme
• Informació sobre Narcís Oller
• Verdaguer J.
• Llorente T.
• Els Jocs Florals
  

VIII aniversari del naixement del rei Jaume I_

• La tria de nom del rei
• Recerca en acció. Descobreix més sobre Jaume I
  
• Enllaços de la Universitat Jaume I
  
• Bloc des de Menorca: Es poblat d'en Talaiòtic
  
• Música medieval a l'UJI: 27 de novembre a les 20h
• Recursos de la Universitat de Barcelona
• LLibre dels Feyts original, per l'Institut Cervantes Virtual
• llegendes al voltant del rei en Jaume
• més informacions
  

cartells, modernisme

Cartellisme modernista

Ramon Llull_

Teniu al vostre abast informació sobre Ramon Llull. Gràcies a Amàlia Pérez (3r D):

• precioses miniatures medievals. Tria l'opció "català" i podràs entendre-les!
  
• totes les obres de Ramon Llull i la biografia: quisestlullus
• "Llibre d'amic e Amat"
  

Material per fer un manifest futurista_ Tema: Bolonya

El Procés de Bolonya a la vikipèdia.

• Especial Bolonya.

• Alguna veu a favor diu:

“El Pla de Bolonya no elimina carreres. Les universitats poden programar el que vulguin. Una altra cosa és que agrupin carreres perquè no tenen estudiants. Justament una de les virtuts del nou model és que les universitats poden fer les titulacions que vulguin. Per posar un exemple, la Complutense pot fer totes les filologies que vulgui. La Universitat de Girona no, per un problema de demanda. “

• Aclariments sobre el Tractat de Bolònia (en castellà): http://boloniaiifordummies.blogspot.com/

• Notícia propera.

Modernisme_

El modernisme català

View SlideShare presentation or Upload your own.

I ara, acosteu-vos al modernisme arquitectònic de Barcelona mitjançant l'obra del genial Antoni Gaudí:

Antoni Gaudí i el modernisme en arquitectura

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: barcelona català)

L'avantguardisme

• Cliqueu ací per veure més cal·ligrames i poemes objecte.
• Ací teniu un qüestionari sobre l'avantguarda. Endavant! (extret de la webquest creada per Àngels Garcia Cunyat)
• Aquesta web conté dos vídeos sobre Joan Salvat-Papasseit. Feu-hi una ullada!

Google docs

Gràcies a Antonio Solano:

• vídeo explicatiu de Google Docs
• presentacions amb Google Docs. Explica què és un bloc d'aula i una webquest.
• tutorial: com usar Google Docs
  

Tasques a infocole_24/10/08

1. Crea't un compte a Google. Anota al quadern l'usuari i contrassenya, ja que els faràs servir per a més utilitats.

Recomanació: fes-hi una visita guiada. Podràs escriure texts, crear presentacions, etc. , i publicar-ho.

2. Dins del compte, crea el teu bloc individual. Et servirà per fer proves: triar formats, publicar entrades, rebre comentaris, etc.

a) Escriu la teua primera entrada (post) al teu bloc:
Per a què crec que em serveix saber fer blocs? Quines utilitats li puc donar?

b) Obri des del teu compte el bloc de valencià, opina en aquesta entrada i deixa un comentari:
La teua opinió sobre la classe d'avui.
Idees per a un bloc col·lectiu: Nom, disseny, seccions.


3. Fes una recerca d'imatges a Google. Tria'n 4 i desa-les a l'escriptori. Paraules clau:

• modernisme, Víctor Català, Caterina Albert, Joan Maragall.
• noucentisme, Eugeni d'Ors, Josep Carner.
• avantguardisme, avantguardes, Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix.
• Josep Maria de Sagarra
  

4 . Crea't un compte a Slide amb l'usuari i contrassenya anteriors.
Permet enviar presentacions per a ser visualitzades online (Flash). És una eina útil per compartir presentacions a la xarxa. Admet arxius de fins 20Mb.
Crea un slideshow amb les 4 imatges guardades.

5. Entra al SALC. Crea't un compte amb l'usuari i contrassenya anteriors. Podràs fer tasques d'autoaprenentatge.

• Opció: Treballa amb el SALC
• Opció: Seguir una proposta estàndard
  
• Comença amb: àmbit Ortografia, activitat pràctica, nivell mitjà, apartat accentuació
  

Quan comproves la correcció, anota al quadern el nom de l'apartat i les errades.

6. Fem un bloc d'aula?

Els gèneres discursius_

Exemples de gèneres discursius:

cartes informals, cartes formals, salutacions, novel·les, dites, drames, poemes, investigacions científiques, conferències, entrades d'enciclopèdies, entrades de diccionaris, texts periodístics (articles d'opinió, columnes, cartes al director, notícies, entrevistes...), anuncis publicitaris, texts legislatius (lleis, sentències, demandes...), propaganda política o programes electorals, texts administratius (instàncies, actes...), blocs o bitàcoles, post o entrades dins d'un bloc, ...

Ampliació:
a) apunts de Daniel Cassany : trets dels gèneres discursius
b) remissió a Felipe Zayas: el post com a gènere textual

Apunts de Daniel Cassany:
http://www.upf.edu/pdi/dtf/daniel_cassany/

Els gèneres discursius:
– són dinàmics; son formes retòriques desenvolupades amb el temps que estabilitzen l'experiència i donen coherència i significat a l'acció de l'individu;
– estan situats: tenen un punt de vista situat en un àmbit cultural, idiomàtic, contextual, etc.
– estan organitzats en forma i contingut; conéixer un gènere exigeix dominar-ne el contingut i la forma;
– construeixen i reprodueixen estructures socials; conformen grups professionals, estatus, etc.

Forma del gènere:
Cómo es representa?
Qué tipus de llenguatge usa?
Quina estructura té?
Quines convencions compleix?
Cómo es presenta?
Cómo es transmet?

Els gèneres discursius construeixen el coneixement, les identitats i el poder en una disciplina.
Per tal de formar part d'una comunitat de coneixement cal aprendre a usar els seus gèneres, les seues pràctiques lletrades. El gènere discursiu és un element concret mediador entre la forma i el contingut.
______________________________________________
D'altra banda,

Felipe Zayas ens parla ací del bloc a la classe de llengua i del post com a gènere textual:

Figures retòriques_

• recursos retòrics amb exemples
• figures retòriques bàsiques amb exemples
  
• llistat alfabètic : consulteu els recursos retòrics lexicosemàntics
• figures retòriques del discurs oral
  

Lèxic d'ací i d'allà

Podeu consultar paraules provinents d'altres llengües:

• antropònims amb etimologia hebrea i bíblica
• antropònims amb etimologia grega
  
• antropònims amb etimologia llatina
  
• antropònims amb etimologia visigòtica, celta i germànica
• arabismes

Literatura_Els trobadors

• mapa conceptual sobre els trobadors catalans. Inclou un poema de cadascun.
  
• web monogràfica dedicada als trobadors i joglars. Inclou mapes, gèneres i biografies.
  
• web de Lletra sobre els trobadors
• els trobadors a la viquipèdia
  

Història de la llengua

La vostra tasca és llegir el contingut d'aquestes webs i crear un text que resumisca, amb les vostres paraules, el que heu entés sobre la història de la llengua.

• web de l'Institut Ramon Llull
• web de racocatala
• ací la trobareu molt resumida en un sol full: gencat
• Ramon Llull
  
• La Cancelleria Reial

Per ampliar o aclarir coneixements, podeu consultar també aquests enllaços:

• viquipèdia
• història de la llengua (resum en 20 fulls, pdf)
• i ací en forma d'auca

Sociolingüística_Recursos

La llengua catalana en dades

• Estadístiques i enquestes d'usos lingüístics
• Lincaweb, presència del català al món
• Coneixement, ús, parlants, el català i les llengües a Europa, valoració de la situació del català. ALATAC

Unitat i dialectologia

• Unitat de la llengua (1)
  
• Unitat de la llengua (2)
• Dialectes del català (vikipèdia)
• Isoglosses: Atles lingüístic valencià
  

Sociolingüística

• Vocabulari sobre sociolingüística
  
• Revista de Sociolingüística
• Ciemen, Centre internacional per a les minories ètniques i les nacions
• Article d'Antoni Mas (UA) "La sociolingüística històrica"
• webquest: 7 activitats (Cèsar Gregori)
• interferències lèxiques: recull alfabètic
  

Institucions normatives

• IEC
• AVL

Llengua_Recursos

Autoformació en llengua, en general:

• graella amb tasques autocorrectives. SALC, Servei d'Autoformació en Llengua Catalana
• portal de recursos diversos, Universitat de Barcelona
  
• cursos de llengua, diverses universitats
  
• aulacat
• plans d'autoaprenentatge (UPC). Remeten a les activitats del SALC
• guia de conversa castellà-català
• fitxes per resoldre dubtes
• nivell inicial: sisplau
  

Activitats sobre verbs:

• el pretèrit imperfet de subjuntiu
  
• activitat sobre verbs
• llista de verbs irregulars
• verbs irregulars a la vikipèdia

Refranys

• dites populars
• refranys de la nostra terra
• refranyer castellà - català

Mapes_ sociolingüística

1. Mapa i coneixements de la llengua catalana
2. Límit lingüístic del català
3. Mapa dels dos blocs dialectals
4. Mapa comarcal dels dialectes
   
5. El domini lingüístic al Google Earth

Mitjans de comunicació a la xarxa

• vilaweb


• e-notícies


• el punt


• avui


• la malla


• cultura 21


• tossal 6, revista de cultura i lletres


• diari de Barcelona


• diari de Balears


• diari de Girona

Pla lector_3r ESO

1. El malefici dels Da, Josep Lorman. Columna
2. Raquel, Isabel-Clara Simó. Bromera. més
   
3. Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo. Edicions 62. més ... i més
   
4. Antologia del relat policíac, diversos autors. Vicens Vives
5. El diari de l'oncle Oswald, Roald Dahl. Tàndem
6. Versos per a Anna, Marc Granell. Bromera
7. Adormit sobre els miralls, Jordi Sierra i Fabra. Tàndem. Sinopsi:La recerca de les arrels familiars condueixen el Dídac fins a les meravelles de Cuba. Allà descobrirà la veritable història del seu avi, una història i uns secrets que canviaran la seua vida.
8. El diari lila de la Carlota, Gemma Lienas. Empúries
9. La presència, Mercé Company. Bromera. Sinopsi:En morir la seva mare, l’Adrià es compra un pis antic amb els diners de l’herència. Al mateix replà, hi viuen uns veïns força estranys que intenten fer-se amics d’ell amb una finalitat gens clara. Envaeixen la seva intimitat, i acostumen a parlar amb nostàlgia del Max, l’antic propietari del pis, ja desaparegut. Després d’una sessió d’espiritisme, els aparells elèctrics comencen a espatllar-se, l’Adrià se sent esgotat físicament, les plantes es moren... Aquesta història, basada en un fet real, li pot passar a qualsevol, perquè en molts pisos hi pot haver una presència.

Pla lector_2n ESO

1. Cicle bis, David Duran. Bromera
2. L'emperadriu dels eteris, Laura Gallego. Bromera
3. La llegenda de l'amulet de jade, Vicent Belda. Bromera
4. Tirant lo Blanc (adaptació teatral de Pasqual Alapont), Joanot Martorell. Bromera teatre
5. Les bruixes, Roald Dahl. Empúries
6. L'escarabat d'or, Edgar Allan Poe. Bromera
7. Alfagann és Flanagan, Andreu Martín i Jaume Ribera. Columna
8. Bullying. Quan els joves són víctimes i agressors. A. McFarlane i A. McPherson. Bromera . És una guia de preguntes i respostes per a fer front als maltractaments i les discriminacions.
9. Assassinat en el Canadian Express, Eric Wilson. La Magrana.

Dins dels tren Canadian Express, viatja Tom qui va a visitar la seua iaia. Una nit,va sentir un crit procedent del departament C on vivien Catherine i Richard Saks.Tom ha vist allí a Richard Saks empunyant un ganivet brut de sang;Catherine estava morta. Més persones estaven segures que és Richard qui ha matat a la seua dona. Només Tom té dubtes…
Pel matí vingué la policia i descobreix que Richard tenia un motiu per a matar a la seua dona;Catherine va dir que li hauria agradat ser lliure per a tornar a Hollywood i Richard no s'ho va prendre gens bé. Acàs creia que estava a punt de perdre-la i per això l'ha assassinada? En canvi , ell negava haver assassinat la seua esposa. Com es resoldrà el misteri?

Pla lector_1r Batxillerat

1. La pell freda , Albert Sánchez Piñol
2. Dràcula, Bram Stocker
3. La meitat de l'ànima, Carme Riera
4. Antologia del relat policíac, diversos autors
5. El gat negre i altres contes d'horror, Edgar Alan Poe
6. Gràcies per la propina, Ferran Torrent. vikipèdia
   
7. Societat limitada, Ferran Torrent
8. La metamorfosi, Franz Kafka
9. Jo, robot, Isaac Asimov
10. El café de la granota, Jesús Montcada
11. Quadern gris, Josep Pla
12. Els caníbals, Lluís-Anton Baulenas
13. Pell d'armadillo, Jordi Puntí
14. Pedra de tartera, Maria Barbal
15. La plaça del diamant, Mercè Rodoreda
16. Mirall trencat, Mercè Rodoreda
17. Invasió subtil i altres contes, Pere Calders
18. El perquè de tot plegat, Quim Monzó
19. Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies. més
    
20. Carta d'una desconeguda, Stefan Zweig. més
    
21. Esmorzar a Tiffany's, Truman Capote
22. Feli, estheticienne, Empar Moliner
    

Comentari de text_De buit en buit

De buit en buit


El doctor Broggi afirma que el món no va bé, perquè no pot aguantar el consum desfermat amb què molta gent omple la buidor de la seua vida. Justícia i Pau hi coincideix: es consumeix per omplir el buit que han deixat la família, la religió o les utopies. Paradoxalment, el consumisme forassenyat genera endeutament, dificultats, dependència, és a dir, provoca un buit més gran. Així, diu Carme Riera, l'home modern no és més lliure sinó que està sotmés als dictats de la publicitat i del mercat. Aquest sistema és injust perquè genera exclusió de milions d'éssers humans i crida a la revolta.

Així doncs, la idea central del text és la denúncia de la situació de perill en què es troba la humanitat a causa de la crisi de valors, de la qual el consumisme apareix com a causa i com a conseqüència. Respon a la crisi de valors, a la buidor de la vida moderna, i dóna lloc a una nova buidor amb nous problemes de tipus econòmic (endeutament, dificultats financeres), ecològic (malbaratament i esgotament dels recursos), psicològic (dependència, manca de llibertat) o social (marginació, misèria i injustícia). Aquests en serien els temes secundaris.

La buidor del món modern evidenciada en l'entronització d'un consumisme forassenyat que provoca frustració i injustícia és tema del text. El títol hi guarda relació. És suggerent, doncs, en una expressió que recorda alguns jocs de taula de caire repetitiu -d'oca en oca, per exemple- apunta la tesi, sense que el lector sàpia, però, de què es parlarà tot seguit.

El text té tres parts, que coincideixen amb els paràgrafs. El primer presenta la tesi tot recollint les afirmacions del Dr. Broggi. Al segon paràgraf s’afiança la tesi amb dos arguments d’autoritat, el primer de Justicia i Pau, organisme de prestigi internacional i el segon de l’escriptora C. Riera que en la seua obra La meitat de l’ànima ens confirma el tema-tesi del text: la substitucució dels valors pel consumisme no plenen cap buit humà; al contrari, el consum és el nou déu a qui els homes han entregat la seua llibertat i, de la mateixa manera, la publicitat és la nova església. En el darrer paràgraf s'apunta una de les conseqüències d'aquesta voràgine de consum: una part de la humanitat és condemnada a la fam i a la misèria, i es reafirma la tesi inicial "mai no havíem anat tan malament com ara". L'estructura per tant és analítica, en tant que desenvolupa una tesi esmentada al principi, i, alhora, enquadrada, perquè la tesi és repeteix al final.


El text pertany a l'àmbit periodístic -ha estat publicat a El Punt el 14 de novembre de 2005- i sembla que pel fet de tractar un tema d'interés permanent, és un article d'opinió, tot i que també podria tractar-se d'una columna. La seua tipologia textual és expositivoargumentativa perquè la finalitat és orientar l’opinió del lector, i fer-lo reflexionar sobre la situació d’injustícia en la qual vivim. Per això recorre a autoritats prestigioses, com el doctor Broggi, l'associació Justícia i Pau i l'escriptora Carme Riera (argument d'autoritat), a judicis de fet ("creix el consum""850 milions d'habitants s'ofreixen fam) o a judicis de valor (sentim el buit de la nostra frustració).És un text divulgatiu, dirigit a un públic amb una certa formació.


L'autor empra un registre estàndard, propi dels mitjans de comunicació, amb un nivell de llengua formal i elevat. La varietat diatòpica usada és l’oriental: ús del present de subjuntiu en –i (hagi modificat l. 14) i possessius -”seves memòries”(l. 2)-.Tot i que no hi ha tecnicismes ni termes específics, sí que apareixen conceptes i referències que demanen al lector uns coneixements enciclopèdics previs ("consum de primeres matèries", "endeutament crònic" o saber que el doctor Broggi va ser cirurgià de les Brigades Internacionals). Pressuposicions que s'extenen a altres aspectes del text, com ara "la revolta del suburbis d'Europa", "les Brigades Internacionals", "la crisi de valors al món occidental"" o personatges i associacions/entitats que cita "el doctor Broggi", "Justícia i Pau" o "Carme Riera". L'autor pot suposar que es tracta l'elements coneguts pel lector de El Punt.



Aragó construeix el seu discurs incloent fragments literals d'altres textos: l'informe de Justícia i Pau, un fragment de la novel·la de Carme Riera, i les declaracions del doctor Broggi. Aquesta presència de diverses veus -polifonia- dinamitza el text (més encara quan juga amb fragment en estil directe i altres d'indirectes) i reforça el contingut argumental en la mesura que dóna la veu a altres que comparteixen d'una manera o una altra la mateixa tesi.

En la mesura que l'article exposa unes tesis i, alhora, vol cridar l'atenció sobre les idees que s'hi constaten, les funcions lingüístiques predominants són la referencial (per exposar fet i opinions d'altres) i la conativa (per incidir en el lector). Per això empra tant d'oracions enunciatives, escrites en present d'indicatiu, normalment en tercera persona, com oracions en primera persona del plural, que inclou tant l'emissor com el receptor, el lector del text.

És un text modalitzat, més com més avança, cosa que mostra la subjectivitat per part de l'autor. Els principals recursos de modalització que empra són: les oracions enunciatives en primera persona "sentim, doncs, el buit... (l-18) i també oracions que comporten judicis de valor, com ara "No anem bé " o "Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració; adverbis acabats en -ment ("malament" "exactament" -l.5-, "literalment" -l.9; adjectius, substantius i verbs valoratius ("fruit amarg"-l.21- la injustícia que hem instaurat (l.23-24) -"la que pateixen les víctimes del nostre sistema" (l.19). Sovint els adjectius qualifiquen i marquen els conceptes clau del text. Així el "consUn element important en la modalització del text és l'ús de figures retòriques, com ara les metàfores "el buit de la butxaca a final de mes" (l.11) o "el fruit amarg de la injustícia" (l.21)


Estem davant d'un text ben construït, ben cohesionat. L'autor recorre als mecanismes de referència lexicosemàntica, de referència gràmatical i a l'ús de connectors i signes de puntuació. La primera s'aconsegueix amb recursos com la repetició dels mots clau (consum, buit) i la sinonímia (producte, béns, o frustració, dependència...) ben present en tot el text; el joc d'homònims i hiperònims, la presència de famílies lèxiques (consum, consumidor, consumisme) i camps semàntics (“primeres matèries”, “béns i serveis”,”endeutament crònic” o "déus producte" "felicitat immediata" "salvació terrenal"...) Les figures retòtiques també tenen un valor cohesionador. Finalment, cal esmentat els procediments de condensació i amplicació de la informació: la nominalització, en el primer cas, la salvació terrenal, la possessió de béns...les oracions de relatiu en el segon. (la revolta, que aquests dies s'estén...)

Els mecanismes de referència gramatical més importants són a) les anàfores pronominals: "diu exactament el mateix" (l.5) "els autors d'aquest informe" (l.9) b) els possessius "el buit de la nostra frustració" (l.18) c) l'el·lipsi "mai no havíem anat"(l.20) d) o la dixi temporal "la revolta que aquests dies" (l.21) que es refereix als aldarulls que es van produir a França i a altres punts d'Europa la tardor de 2005.

L'entramat argumentatiu descansa també sobre un joc de deduccions lògiques marcat per connectors de tipus consecutiu ("doncs" -l.18- "per això" -l.20), continuatiu -"i encara (l.12) o exemplificatiu "fets com" (l.21), "així"(l.6), i per signes de puntuació que l'autor empra per presentar conclusions ("els autors d'aquest informe coincideixen [...]: el consum creix per omplir un buit2 i també per inserir les citacions.("ha declarat:...", l.2)


L'autor tracta un tema d'actualitat, un dels reptes més greus a què s'enfronta la humanitat avui: el sistema econòmic i el sistema de valors basat en el consum no sols genera injustícies sinó que és insostenible. D'ací la seua denúncia: el món no pot aguantar més, mai hem estat tan malament. I la responsabilitat la tenim tots. És una forma de subratllar el dramatisme del tema, que, per altra banda, altres evidències -el canvi climàtic, l'esgotament de recursos- posen sobre la taula. L'articulista, Narcís-Jordi Aragó, aconsegueix que el seu missatge funcione eficaçment combinant les tesis pròpies amb les cites d'institucions o intel·lectuals de reconegut prestigi. En la meua opinió, assoleix l'objectiu que s'havia proposat.

Roses per Sant Jordi

S'acosta Sant Jordi...Escriu un poema d'amor i tria la teua rosa preferida

Benvinguts!

Amb aquesta entrada encetem el bloc del departament de valencià de l'IES Politècnic.

Pretenem que esdevinga un espai en què ens comuniquem amb l'alumnat fora dels rígids horaris de classe, per la qual cosa us animem per tal que hi participeu també vosaltres de manera activa.