Comentari de text_De buit en buit

De buit en buit


El doctor Broggi afirma que el món no va bé, perquè no pot aguantar el consum desfermat amb què molta gent omple la buidor de la seua vida. Justícia i Pau hi coincideix: es consumeix per omplir el buit que han deixat la família, la religió o les utopies. Paradoxalment, el consumisme forassenyat genera endeutament, dificultats, dependència, és a dir, provoca un buit més gran. Així, diu Carme Riera, l'home modern no és més lliure sinó que està sotmés als dictats de la publicitat i del mercat. Aquest sistema és injust perquè genera exclusió de milions d'éssers humans i crida a la revolta.

Així doncs, la idea central del text és la denúncia de la situació de perill en què es troba la humanitat a causa de la crisi de valors, de la qual el consumisme apareix com a causa i com a conseqüència. Respon a la crisi de valors, a la buidor de la vida moderna, i dóna lloc a una nova buidor amb nous problemes de tipus econòmic (endeutament, dificultats financeres), ecològic (malbaratament i esgotament dels recursos), psicològic (dependència, manca de llibertat) o social (marginació, misèria i injustícia). Aquests en serien els temes secundaris.

La buidor del món modern evidenciada en l'entronització d'un consumisme forassenyat que provoca frustració i injustícia és tema del text. El títol hi guarda relació. És suggerent, doncs, en una expressió que recorda alguns jocs de taula de caire repetitiu -d'oca en oca, per exemple- apunta la tesi, sense que el lector sàpia, però, de què es parlarà tot seguit.

El text té tres parts, que coincideixen amb els paràgrafs. El primer presenta la tesi tot recollint les afirmacions del Dr. Broggi. Al segon paràgraf s’afiança la tesi amb dos arguments d’autoritat, el primer de Justicia i Pau, organisme de prestigi internacional i el segon de l’escriptora C. Riera que en la seua obra La meitat de l’ànima ens confirma el tema-tesi del text: la substitucució dels valors pel consumisme no plenen cap buit humà; al contrari, el consum és el nou déu a qui els homes han entregat la seua llibertat i, de la mateixa manera, la publicitat és la nova església. En el darrer paràgraf s'apunta una de les conseqüències d'aquesta voràgine de consum: una part de la humanitat és condemnada a la fam i a la misèria, i es reafirma la tesi inicial "mai no havíem anat tan malament com ara". L'estructura per tant és analítica, en tant que desenvolupa una tesi esmentada al principi, i, alhora, enquadrada, perquè la tesi és repeteix al final.


El text pertany a l'àmbit periodístic -ha estat publicat a El Punt el 14 de novembre de 2005- i sembla que pel fet de tractar un tema d'interés permanent, és un article d'opinió, tot i que també podria tractar-se d'una columna. La seua tipologia textual és expositivoargumentativa perquè la finalitat és orientar l’opinió del lector, i fer-lo reflexionar sobre la situació d’injustícia en la qual vivim. Per això recorre a autoritats prestigioses, com el doctor Broggi, l'associació Justícia i Pau i l'escriptora Carme Riera (argument d'autoritat), a judicis de fet ("creix el consum""850 milions d'habitants s'ofreixen fam) o a judicis de valor (sentim el buit de la nostra frustració).És un text divulgatiu, dirigit a un públic amb una certa formació.


L'autor empra un registre estàndard, propi dels mitjans de comunicació, amb un nivell de llengua formal i elevat. La varietat diatòpica usada és l’oriental: ús del present de subjuntiu en –i (hagi modificat l. 14) i possessius -”seves memòries”(l. 2)-.Tot i que no hi ha tecnicismes ni termes específics, sí que apareixen conceptes i referències que demanen al lector uns coneixements enciclopèdics previs ("consum de primeres matèries", "endeutament crònic" o saber que el doctor Broggi va ser cirurgià de les Brigades Internacionals). Pressuposicions que s'extenen a altres aspectes del text, com ara "la revolta del suburbis d'Europa", "les Brigades Internacionals", "la crisi de valors al món occidental"" o personatges i associacions/entitats que cita "el doctor Broggi", "Justícia i Pau" o "Carme Riera". L'autor pot suposar que es tracta l'elements coneguts pel lector de El Punt.



Aragó construeix el seu discurs incloent fragments literals d'altres textos: l'informe de Justícia i Pau, un fragment de la novel·la de Carme Riera, i les declaracions del doctor Broggi. Aquesta presència de diverses veus -polifonia- dinamitza el text (més encara quan juga amb fragment en estil directe i altres d'indirectes) i reforça el contingut argumental en la mesura que dóna la veu a altres que comparteixen d'una manera o una altra la mateixa tesi.

En la mesura que l'article exposa unes tesis i, alhora, vol cridar l'atenció sobre les idees que s'hi constaten, les funcions lingüístiques predominants són la referencial (per exposar fet i opinions d'altres) i la conativa (per incidir en el lector). Per això empra tant d'oracions enunciatives, escrites en present d'indicatiu, normalment en tercera persona, com oracions en primera persona del plural, que inclou tant l'emissor com el receptor, el lector del text.

És un text modalitzat, més com més avança, cosa que mostra la subjectivitat per part de l'autor. Els principals recursos de modalització que empra són: les oracions enunciatives en primera persona "sentim, doncs, el buit... (l-18) i també oracions que comporten judicis de valor, com ara "No anem bé " o "Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració; adverbis acabats en -ment ("malament" "exactament" -l.5-, "literalment" -l.9; adjectius, substantius i verbs valoratius ("fruit amarg"-l.21- la injustícia que hem instaurat (l.23-24) -"la que pateixen les víctimes del nostre sistema" (l.19). Sovint els adjectius qualifiquen i marquen els conceptes clau del text. Així el "consUn element important en la modalització del text és l'ús de figures retòriques, com ara les metàfores "el buit de la butxaca a final de mes" (l.11) o "el fruit amarg de la injustícia" (l.21)


Estem davant d'un text ben construït, ben cohesionat. L'autor recorre als mecanismes de referència lexicosemàntica, de referència gràmatical i a l'ús de connectors i signes de puntuació. La primera s'aconsegueix amb recursos com la repetició dels mots clau (consum, buit) i la sinonímia (producte, béns, o frustració, dependència...) ben present en tot el text; el joc d'homònims i hiperònims, la presència de famílies lèxiques (consum, consumidor, consumisme) i camps semàntics (“primeres matèries”, “béns i serveis”,”endeutament crònic” o "déus producte" "felicitat immediata" "salvació terrenal"...) Les figures retòtiques també tenen un valor cohesionador. Finalment, cal esmentat els procediments de condensació i amplicació de la informació: la nominalització, en el primer cas, la salvació terrenal, la possessió de béns...les oracions de relatiu en el segon. (la revolta, que aquests dies s'estén...)

Els mecanismes de referència gramatical més importants són a) les anàfores pronominals: "diu exactament el mateix" (l.5) "els autors d'aquest informe" (l.9) b) els possessius "el buit de la nostra frustració" (l.18) c) l'el·lipsi "mai no havíem anat"(l.20) d) o la dixi temporal "la revolta que aquests dies" (l.21) que es refereix als aldarulls que es van produir a França i a altres punts d'Europa la tardor de 2005.

L'entramat argumentatiu descansa també sobre un joc de deduccions lògiques marcat per connectors de tipus consecutiu ("doncs" -l.18- "per això" -l.20), continuatiu -"i encara (l.12) o exemplificatiu "fets com" (l.21), "així"(l.6), i per signes de puntuació que l'autor empra per presentar conclusions ("els autors d'aquest informe coincideixen [...]: el consum creix per omplir un buit2 i també per inserir les citacions.("ha declarat:...", l.2)


L'autor tracta un tema d'actualitat, un dels reptes més greus a què s'enfronta la humanitat avui: el sistema econòmic i el sistema de valors basat en el consum no sols genera injustícies sinó que és insostenible. D'ací la seua denúncia: el món no pot aguantar més, mai hem estat tan malament. I la responsabilitat la tenim tots. És una forma de subratllar el dramatisme del tema, que, per altra banda, altres evidències -el canvi climàtic, l'esgotament de recursos- posen sobre la taula. L'articulista, Narcís-Jordi Aragó, aconsegueix que el seu missatge funcione eficaçment combinant les tesis pròpies amb les cites d'institucions o intel·lectuals de reconegut prestigi. En la meua opinió, assoleix l'objectiu que s'havia proposat.

Roses per Sant Jordi

S'acosta Sant Jordi...Escriu un poema d'amor i tria la teua rosa preferida

Benvinguts!

Amb aquesta entrada encetem el bloc del departament de valencià de l'IES Politècnic.

Pretenem que esdevinga un espai en què ens comuniquem amb l'alumnat fora dels rígids horaris de classe, per la qual cosa us animem per tal que hi participeu també vosaltres de manera activa.