Vida i mort de les llengües. Comentari

    Comprensió del text

1.       De quin tipus de text es tracta, és a dir, a quina tipologia textual pertany aquest text? Justifica-ho

El text és un fragment del llibre Vida i mort de les llengües,  de Carme Junyent. Es tracta d’un assaig.  Ara bé, la seqüència que hem llegit és bàsicament expositiva: l’autora explica quins són els símptomes que evidencien un procés de substitució lingüística. Les característiques que presenta són les següents:

    A)     Pel que fa al contingut, explica d’una forma clara i ordenada coneixements (sabers) sobre un tema que pertany a l’àmbit acadèmic. Ho fa amb una intenció didàctica, tot i que s’adreça a uns destinataris amb un cert nivell de formació acadèmica.

    B)      Pel que fa a la forma, presenta una estructura d’enumeració. Això és, en el primer paràgraf diu el tema que s’hi tracta i cada un dels cinc paràgrafs següents –ordenats per lletres- es dedica a glosar un dels símptomes que esmenta. Per exemple, l’apartat a versa sobre la interferència unidireccional.  

    C)      Des d’un punt vista lingüístic, cal destacar :

1) l’abundància de termes específics propis del tema  ( “regles fonològiques”, “llengua interferida” “estatus dels parlants”, etc)

2) l’adjectivació neutra (“interferència unidireccional”),

3) les oracions enunciatives i en present d’indicatiu amb un valor atemporal (“observem la reducció de...”)

4) l’ús d’un registre estàndard força tècnic, tot i que en alguns moments l’autora s’implica en el text (hi detectem modalització, per tant) i empra girs de caire col·loquial.

5)l’ús de connectors tant gràfics –les lletres que actuen com a ordenadors textuals- com d’exemplificació –“per exemple”-, de simultaneïtat –“quan... ja...”, etc.

(L’apartat C el podríem escriure sense ordenadors numerals. En aquest cas, cada punt esdevindria una oració. Mireu:

Des d’un punt vista lingüístic, cal destacar  l’abundància de termes específics propis del tema  ( “regles fonològiques”, “llengua interferida” “estatus dels parlants”, etc). 

La preferència per  l’adjectivació neutra (“interferència unidireccional”). L’ús d’ oracions enunciatives i...”

ATENCIÓ. Fixeu-vos com s’ha construït la resposta a la qüestió:

   1)      Identifiquem el text per la intenció fonamental que té. En aquest cas, explicar un concepte o un tema relacionat amb el saber. Per això diem que és un text expositiu.

   2)      Sabem moltes característiques dels textos expositius. Ara es tracta, doncs,  d’identificar-ne unes quantes, les més importants. Les característiques del text són els elements que apareixen subratllats.  N’hem destacat  nou;  i encara podríem afegir-ne dos o tres més.

   3)      Però no ho escrivim de qualsevol manera, sinó que els agrupen en tres blocs (l’A, contingut; el B, forma, i el C, trets lingüístics). D’aquesta manera ens queda una resposta ordenada, clara i coherent. En altres paraules, hem fet un bon text expositiu.

   4)      Observació: els apartats 4 i 5 del punt C els hauríem pogut posar al punt B i també estaria correcte.

   5)      Finalment, recordeu que a classe hem sabut trobar -entre tots- els elements que ací hem escrit d’una forma ordenada. És a dir, no descobrim res de nou: aquests coneixements ja els teníeu.

Anàlisi lingüística

           a)      Aquestes vocals tòniques són obertes o tancades:

fenomen,    qualsevol,    llengua,      cor,          competents,      metge,         regles,

oberta          oberta         tancada      oberta     tancada               tancada         tancada

           b)         

           c)       Reescriu el primer paràgraf en passat:

“No hi havia dubte que... era un fenomen... on es barrejaven... eren difícils.

...podia iniciar un procés.. que l’abocara... s’iniciava es podien identificar ... que hauríem fet de prendre... “

           d)      Digues de quin tipus de complement es tracta i substitueix-lo per pronoms febles

no hi ha dubte que la substitució (1) CD no n’hi ha

es poden indentificar una sèrie de símptomes (3) CD se’n poden  //identificar-ne

ens podem posar a tremolar (7) CRV ens hi podem // posar-nos-hi

qui sospitarà que es tracta d’una llengua recessiva (16) CRV // qui en sospitarà

e)      Digues a quin sintagma equivalen aquests pronoms relatius

on es barregen (1) =”en aquest fenomen”  (CCL)

que l’aboqui (3) = “procés de substitució” (subjecte)

que faríem bé (4)= “símptomes” (CD)

en la qual cantem el “Fum, fum, fum” (15)= “en aquesta llengua”( CCI)