ASSAIG SOBRE SOCIOLINGÜÍSTICA

Estructura Introducció Situació del català al País Valencià Mort d’una llengua Quin títol li posem a aquest paràgraf? Conclusió

Comparteixes la impressió de J.F. Mira sobre la situació del català en algunes ciutats valencianes ? Argumenta-ho. Totalment sí. La comunitat valenciana és un estat bilingüe en teoria, això vol dir que en el nostre territori existeixen dues llengües: el castellà i el valencià . Però no conviuen d’una manera equitativa i pacífica com a tots ens agradaria (cosa que, per altra banda, seria molt utòpica)  sinò que una actua com a llengua dominant i l’altra ocupa una posició inferior. Aquesta relació que s’estableix entre dues llengües s’anomena diglòssia. D’aquesta manera el castellà s’ha convertit en el idioma de prestigi, per la qual cosa tendeix a cobrir els àmbits d’ús formals (administratiu, legislatiu...) i això fa que la gent (inclosos els valencianoparlants) la parlen a tot arreu. D’altra banda[,]  tenim el valencià, que assumeix el paper de llengua minoritzada, s’utilitza només en àmbits d’ús informals en molts casos (a casa, amb la família...), a més està desprestigiada i moltes vegades es menyspreada, cosa que derivarà a l’autoodi. Quan parlem d’autoodi ens referim a l’actitud lingüística que posseeixen els parlants d’una determinada llengua i que consisteix en el rebuig del propi idioma. A causa de la gran influència que té el castellà a la nostra casa, a més s’hi produeixen una sèrie d’interferències lingüístiques unidireccionals que afecten les estructures sintàctiques,  les normes ortogràfiques i fonètiques de la llengua valenciana, cosa que en sentit contrari no ocorre quasi mai.   Moltes altres llengües, no han pogut “sobreviure” a aquest conflicte lingüístic i han acabat per desaparèixer com és el cas del bo. Aquesta llengua va ser substituïda poc a poc per altra forània, que va anar adquirint àmbits d’ús i això va propiciar l’extinció del bo. Al igual que el bo, el valencià ha passat per etapes fosques en les quals es va arribar a témer per la seua desaparició ja que va ser prohibida en tot el nostre territori. Però, al contrari que en la llengua bo, els catalanoparlants van decidir rescatar la llengua i elaborar una sèrie de regles per a que tots pogueren escriure i parlar de manera igual. Amb aquesta normalització lingüística el valencià va donar un gran pas i a la millor sense aquest avanç ara mateix no existiria el valencià. En conclusió, hem de seguir lluitant per la nostra llengua i reivindicar els nostres drets com a catalanoparlants per aconseguir una millor situació del català en la nostra comunitat valenciana.   Destaco en negreta els conceptes de sociolingüística.

Digues amb què estàs d’acord i que el destinatari ho entenga Evita modalitzar ... i els informals Coma, després del connector S’hi pot introduir algu concepte més: bilingüisme social, p.e. “llengua valenciana” (?) bo, en cursiva procés de substitució lingüística ...substituïda  a poc a poc per una altra de forània... convindria fer una referència més clara a la història del conflicte lingüístic es diu normativització i sembla que ho confons amb normalització Evita la modalització (i les apel·lacions emotives). Potser cal parlar de normalització lingüística i d’actituds. Entre les quals hi ha la fidelitat lingüística. Potser també t’hauries de referir a la pregunta que encapçalava l’assaig. ...i recupera terminologia específica.