ASSAIG SOBRE SOCIOLINGÜÍSTICA

Estructura Introducció Situació del català al País Valencià Mort d’una llengua Quin títol li posem a aquest paràgraf? Conclusió

Comparteixes la impressió de J.F. Mira sobre la situació del català en algunes ciutats valencianes ? Argumenta-ho. Totalment sí. La comunitat valenciana és un estat bilingüe en teoria, això vol dir que en el nostre territori existeixen dues llengües: el castellà i el valencià . Però no conviuen d’una manera equitativa i pacífica com a tots ens agradaria (cosa que, per altra banda, seria molt utòpica)  sinò que una actua com a llengua dominant i l’altra ocupa una posició inferior. Aquesta relació que s’estableix entre dues llengües s’anomena diglòssia. D’aquesta manera el castellà s’ha convertit en el idioma de prestigi, per la qual cosa tendeix a cobrir els àmbits d’ús formals (administratiu, legislatiu...) i això fa que la gent (inclosos els valencianoparlants) la parlen a tot arreu. D’altra banda[,]  tenim el valencià, que assumeix el paper de llengua minoritzada, s’utilitza només en àmbits d’ús informals en molts casos (a casa, amb la família...), a més està desprestigiada i moltes vegades es menyspreada, cosa que derivarà a l’autoodi. Quan parlem d’autoodi ens referim a l’actitud lingüística que posseeixen els parlants d’una determinada llengua i que consisteix en el rebuig del propi idioma. A causa de la gran influència que té el castellà a la nostra casa, a més s’hi produeixen una sèrie d’interferències lingüístiques unidireccionals que afecten les estructures sintàctiques,  les normes ortogràfiques i fonètiques de la llengua valenciana, cosa que en sentit contrari no ocorre quasi mai.   Moltes altres llengües, no han pogut “sobreviure” a aquest conflicte lingüístic i han acabat per desaparèixer com és el cas del bo. Aquesta llengua va ser substituïda poc a poc per altra forània, que va anar adquirint àmbits d’ús i això va propiciar l’extinció del bo. Al igual que el bo, el valencià ha passat per etapes fosques en les quals es va arribar a témer per la seua desaparició ja que va ser prohibida en tot el nostre territori. Però, al contrari que en la llengua bo, els catalanoparlants van decidir rescatar la llengua i elaborar una sèrie de regles per a que tots pogueren escriure i parlar de manera igual. Amb aquesta normalització lingüística el valencià va donar un gran pas i a la millor sense aquest avanç ara mateix no existiria el valencià. En conclusió, hem de seguir lluitant per la nostra llengua i reivindicar els nostres drets com a catalanoparlants per aconseguir una millor situació del català en la nostra comunitat valenciana.   Destaco en negreta els conceptes de sociolingüística.

Digues amb què estàs d’acord i que el destinatari ho entenga Evita modalitzar ... i els informals Coma, després del connector S’hi pot introduir algu concepte més: bilingüisme social, p.e. “llengua valenciana” (?) bo, en cursiva procés de substitució lingüística ...substituïda  a poc a poc per una altra de forània... convindria fer una referència més clara a la història del conflicte lingüístic es diu normativització i sembla que ho confons amb normalització Evita la modalització (i les apel·lacions emotives). Potser cal parlar de normalització lingüística i d’actituds. Entre les quals hi ha la fidelitat lingüística. Potser també t’hauries de referir a la pregunta que encapçalava l’assaig. ...i recupera terminologia específica.

Vida i mort de les llengües. Comentari

    Comprensió del text

1.       De quin tipus de text es tracta, és a dir, a quina tipologia textual pertany aquest text? Justifica-ho

El text és un fragment del llibre Vida i mort de les llengües,  de Carme Junyent. Es tracta d’un assaig.  Ara bé, la seqüència que hem llegit és bàsicament expositiva: l’autora explica quins són els símptomes que evidencien un procés de substitució lingüística. Les característiques que presenta són les següents:

    A)     Pel que fa al contingut, explica d’una forma clara i ordenada coneixements (sabers) sobre un tema que pertany a l’àmbit acadèmic. Ho fa amb una intenció didàctica, tot i que s’adreça a uns destinataris amb un cert nivell de formació acadèmica.

    B)      Pel que fa a la forma, presenta una estructura d’enumeració. Això és, en el primer paràgraf diu el tema que s’hi tracta i cada un dels cinc paràgrafs següents –ordenats per lletres- es dedica a glosar un dels símptomes que esmenta. Per exemple, l’apartat a versa sobre la interferència unidireccional.  

    C)      Des d’un punt vista lingüístic, cal destacar :

1) l’abundància de termes específics propis del tema  ( “regles fonològiques”, “llengua interferida” “estatus dels parlants”, etc)

2) l’adjectivació neutra (“interferència unidireccional”),

3) les oracions enunciatives i en present d’indicatiu amb un valor atemporal (“observem la reducció de...”)

4) l’ús d’un registre estàndard força tècnic, tot i que en alguns moments l’autora s’implica en el text (hi detectem modalització, per tant) i empra girs de caire col·loquial.

5)l’ús de connectors tant gràfics –les lletres que actuen com a ordenadors textuals- com d’exemplificació –“per exemple”-, de simultaneïtat –“quan... ja...”, etc.

(L’apartat C el podríem escriure sense ordenadors numerals. En aquest cas, cada punt esdevindria una oració. Mireu:

Des d’un punt vista lingüístic, cal destacar  l’abundància de termes específics propis del tema  ( “regles fonològiques”, “llengua interferida” “estatus dels parlants”, etc). 

La preferència per  l’adjectivació neutra (“interferència unidireccional”). L’ús d’ oracions enunciatives i...”

ATENCIÓ. Fixeu-vos com s’ha construït la resposta a la qüestió:

   1)      Identifiquem el text per la intenció fonamental que té. En aquest cas, explicar un concepte o un tema relacionat amb el saber. Per això diem que és un text expositiu.

   2)      Sabem moltes característiques dels textos expositius. Ara es tracta, doncs,  d’identificar-ne unes quantes, les més importants. Les característiques del text són els elements que apareixen subratllats.  N’hem destacat  nou;  i encara podríem afegir-ne dos o tres més.

   3)      Però no ho escrivim de qualsevol manera, sinó que els agrupen en tres blocs (l’A, contingut; el B, forma, i el C, trets lingüístics). D’aquesta manera ens queda una resposta ordenada, clara i coherent. En altres paraules, hem fet un bon text expositiu.

   4)      Observació: els apartats 4 i 5 del punt C els hauríem pogut posar al punt B i també estaria correcte.

   5)      Finalment, recordeu que a classe hem sabut trobar -entre tots- els elements que ací hem escrit d’una forma ordenada. És a dir, no descobrim res de nou: aquests coneixements ja els teníeu.

Anàlisi lingüística

           a)      Aquestes vocals tòniques són obertes o tancades:

fenomen,    qualsevol,    llengua,      cor,          competents,      metge,         regles,

oberta          oberta         tancada      oberta     tancada               tancada         tancada

           b)         

           c)       Reescriu el primer paràgraf en passat:

“No hi havia dubte que... era un fenomen... on es barrejaven... eren difícils.

...podia iniciar un procés.. que l’abocara... s’iniciava es podien identificar ... que hauríem fet de prendre... “

           d)      Digues de quin tipus de complement es tracta i substitueix-lo per pronoms febles

no hi ha dubte que la substitució (1) CD no n’hi ha

es poden indentificar una sèrie de símptomes (3) CD se’n poden  //identificar-ne

ens podem posar a tremolar (7) CRV ens hi podem // posar-nos-hi

qui sospitarà que es tracta d’una llengua recessiva (16) CRV // qui en sospitarà

e)      Digues a quin sintagma equivalen aquests pronoms relatius

on es barregen (1) =”en aquest fenomen”  (CCL)

que l’aboqui (3) = “procés de substitució” (subjecte)

que faríem bé (4)= “símptomes” (CD)

en la qual cantem el “Fum, fum, fum” (15)= “en aquesta llengua”( CCI)

Millorem l'escrit

M’agrada...

Que hi haja conclusions clares i elaborades	Així doncs, jo cec que la solució seria un estadi intermedi, en què guanyara pes fer preguntes orals, fer treballs i coses pràctiques en les què hagueres de demostrar uns coneixements;  tot això sense suprimir els exàmens, que són necessaris, però no poden tenir tan de pes.
Que empreu signes de puntuació diversos	ja començacen a llevar-te punts per faltes (i quan et donaven...), també els comentaris de text, la teoria infinita de certes assignatures, que t’has de “pegar l’ampollada padre” per traure bona nota...
Que us feu preguntes retòriques	Però és l’examen el millor mètode per a valorar les aptituds de l’alumne? ...són el sistema definitiu per a l’aprenentatge? Què passaria si no s’avaluaren els coneixements dels alumnes cada cert període de temps?
Que us qüestioneu principis generals	...és realment coneixement els que ens ensenyen a classe?
Que relacioneu els temes amb aspectes de l’actualitat	(per exemple relacionar els exàmens amb la reforma educativa que impulsa el ministre Wert) Ja que,som sabien que els agradaven tant els exàmens, realitzen una reforma educativa (amb)la “revalida”, que triplicarà la seua qualitat

Home..!

...el punt! Recordeu-vos-en! Proveu de reescriure aquesta oració, tot dividint-la en oracions més curtes i, si cal, afegiu-hi la informació que hi manca.	Per culpa de la cris mundial s’està deixant de costat fer iniciatives o projectes per tal de millorar l’estat mediambiental del nostre planeta, perquè és un fet que està empitjorant i la veritat pareix que no ho saben o no volen donar-se compte, perquè a les grans empreses no els interessa aquests temes perquè perdrien diners damunt, justament sempre que han hagut convenis per tractar de millorar el medi ambient els grans països que tenien més producció com Estats Units o China es negaven a tomar mesures, encara més, eren ells els que més contaminaven.
Eviteu les obvietats	(els exàmens) consisteixen en proves, generalment escrites, en les quals s’han de superar uns qüestions concretes.
No us centreu en qüestions –molt- secundàries	Hi ha un debat al voltant (de si) els exàmens (han de) ser parcials o no.
Penseu bé la  conclusions o tesi que voleu defensar	(Poseu molta atenció en la conclusió a què s’arriba en aquest assaig). En conclusió, sense exàmens potser visquérem en un món totalment diferent, perquè tots tindríem el mateix nivell i seríem tots iguals, però gràcies a ells, cadascú és com és, o no.

On és el nyap? (...o els nyaps!)

	On hi ha escrit...	S’hauria d’escriure....	Tipus d’error (o d’errors)
1	No ens ensenyen, ens “fabriquen” per a fer un examen. Memoritzem conceptes i temaris en una tarda per  vomitar-los al dia següent.		Canvi de registre
2	Defenen la necesitat de fer examens per evaluar els coneixments dels alumnes. Tots em passat per l’experiència...		Accentuació Lèxic Verbs
3	Ara ja sabeu de que va tot açó! Be, tots em viscut trobar-nos en el replanell al tant estimat veí de d’alt.		Lèxic, accentuació, verbs, preposicions
4	Antigament, els examens es van crear amb el objectiu de evaluar als militars per fixar el seu rang de superioritat o inferioritat.		Accentuació, apostrofació, vocabulari
5	En primer lloc, cal dir que els exàmens són unes proves que es porten fent desde temps passats, en segon lloc, la seua finalitat és... determinaran el nostre futur, en conclusió els resultats que aconsegueixen...		Signes de puntuació
6	... els exàmens reben més importància de la que deurien tindre, ja que és massa arriesgat jugar-se tot el esforç... els professors deurien valorar		Perífrasis d’obligació Barbarismes apostrofacions

I per acabar, podeu buscar els paràgrafs amagats en aquest text. (mentre ho feu, fixeu-vos en els connectors)

ELS EXÀMENS

Aquest escrit tracta del que pense dels exàmens. En primer lloc, els exàmens estan pensats per a mesurar fins a quin punt s'ha estudiat i es domina una matèria. A més, per a superar-los amb èxit cal dominar bé tot el contingut,estar en bones condiciones físiques i mentals i adoptar unes actituds apropiades. Així mateix, els exàmens són una eina pedagògica, ja que aquet mètode s'utiliza per a avaluar i consisteix en un examen dels coneixements que el profesor va impartir en les clases i l'alumne va aprendre. Per altra banda, pense que sense exàmens no estudiaríem, ja que no tindríem obligació a fer-ho, de manera que si no estudiem no aprenem que es el principal objectiu.Ara bé, la primera preparació per a un examen comença al principi del curs. A més, cal destacar que l'èxit final es fonamenta en el treball regular de tot l'any. També vull ressaltar que tot examen, quasi sempre,ens porta a un cert grau de nerviosisme o d'ansietat. Per tant, si aquesta ansietat és lleugera post ser un estímul positiu per a l'esforç, però si és excessiva pot ser molt perjudicial i conduir que la nostra ment es quede en blanc davant d'un examen. En conclusió,pense que els exàmens són molt eficaços ja que sense ells no tindríem obligació, i es que, primer es l'obligació i després la diversió.

Per a llegir a 1r d'ESO

LLENGUA I LITERATURA CATALANES  1r d'ESO 

PROPOSTA DE LECTURES PER LA PRIMERA AVALUACIÓ

Autor/autora	Títol	Editorial
Carles ALBEROLA	Joan, el Cendrós	Bromera
Angela SOMMER-BODEMBURG	Històries de por	Bromera
Joan PLA	La venjança dels criptosaures	Bromera
Roald DAHL	Les bruixes	Empúries
Mary RODGERS	Quin dia tan bèstia!	La Magrana
Oscar WILDE	El fantasma de Canterville	Kalafat
Xavier GRANELL	L’illa amb llunes	Tabarca
R.L. STEVENSON	L’illa del tresor	Castellnou

A més, podeu llegir també les obres proposades per a 1r d’ESO per departaments com Matemàtiques, Ciències Naturals, Ciències Socials, etc. En aquest cas, si la lectura que trieu està en valencià pot substituir la que apareix en aquesta llista.

Si teniu dubtes, pregunteu-li-ho al professor.

Lectures de la primera avaluació 2013-14

LECTURES PER A LA PRIMERA AVALUACIÓ

Autor/autora	Títol	Editorial
Albert SÁNCHEZ-PIÑOL	Pandora al Congo	La Campana
Antonio TABUCCHI	El cap perdut de Damasceno Monteiro	Ed. 62
Jose SARAMAGO	Assaig sobre la ceguesa	Ed.62
Ferran TORRENT	Societat limitada	Bromera
Maria BARBAL	Pedra de tartera	La Magrana
Mercé RODOREDA	Mirall trencat	Bromera
Pablo COELHO	L’alquimista	Proa
Quim MONZÓ	Mil cretins	Quaderns Crema
Stefan ZWEIG	Carta d’una desconeguda	Quadrens Crema

La poesia de postguerra

Ací hi trobareu algunes indicacions sobre la poesia de postguerra. També hi ha alguns poemes musicats.

TV3

Tinc dret a veure TV3?

Cançó

Sentiu i comenteu la cançó Sols el poble salva el Poble de Kop i Berri Txarrak

A continuació teniu uns fragments de la lletra:


I els polítics del moment
diuen que tot està bé
silenciant la dissidència
fils de ferro George Orwell.
...

ETT´s explotadores
patronal neoliberal
sindicats que estan pactant
és la llei del capital.

Poesia

Si vols conéixer més poesies de Joan Brossa, en teniu més ací.
















Què et suggereix aquesta imatge?
Podries crear un text poètic que acompanye la imatge?

Nacionalisme lingüístic

Interessant conferència d'un catedràtic de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid.

http://www.youtube.com/watch?v=lJGcRE7ouDg&feature=player_embedded